Aquesta era la secció d'Ampex. La sala d'Ampex era la que rebia tots els programes, els seleccionava i els enviava al Master control d'on sortia cap als transmissors. Al principi tota la programació era en cinta, arribava per avió fins a Barcelona i els conductors que hi havia la portaven. Algunes cintes es gravaven a Barcelona via telèfon des de Munic, a l'edifici de la Telefònica per a obtenir menys fresses fent servir unes línies molt especials en aquells anys (potser finals dels 60 o principis dels 70) però el resultat era una qualitat molt dolenta i sovint barrejada amb les veus de les operadores. Annex hi havia un petit estudi de gravació per a emergències com per exemple, que les cintes no arribessin a temps. A principis dels 80 es varen començar a rebre els programes des de Munic directament fent servir unes línies telefòniques especials anomenades musical i d'ordres, tampoc exemptes de problemes i talls. Cap a l'any 1985 es va fer servir un satèl·lit llogat a Telefònica per a rebre els programes, la qualitat va millorar bastant i els problemes van disminuir tot i que no desaparegueren. Es retransmetia els programes en 17 idiomes, Uzbek, Rus, Bielorús, Ukranià, Lituà , Estonià, Tajij, Leton, Kazakh, Kyrgyz, Tatarbashkir, i algún altre, però aquests eren els habituals.

El 1993 es va eliminar aquesta sala, doncs, un ordinador podia fer la mateixa feina i amb la remodelació es va aconseguir un nou i gran Master Control. El nom de Ampex venia de la marca dels reproductors de cinta, veritables obres mestres de la tècnica dignes d'estar descansant en algun museu en lloc de ser desguassades.