Transmissor Marconi: el més modern de tots instal·lat l'any
1987. Era bastant automàtic, aconseguint una sintonia òptima
als dos minuts d'haver-se iniciat un canvi de freqüència.
Tan sols tenia tres vàlvules: dues en la part de RF i
una en el modulador. El sistema de canvi de banda era similar
al Continental: commutadores que feien un curt circuit a la
bobina per a variar la seva llargada. Per a aquest
elements també fèiem servir el nom de de “cutxilles” com
al Continental. La diferència era la forma física i la
manera de ser accionades. En aquest era mitjançant aire
comprimit en lloc de motors. Era un transmissor que en general
anava bé, pocs problemes tenia si se’l deixava
“tranquil”. Bastants vegades després del manteniment
apareixien avaries que res tenien a veure amb el que s'havia
revisat... El disseny tècnic era bastant “maquiavèlic”,
tot i tenir només 3 vàlvules era bastant
laboriosa la substitució de qualsevol d'elles: una mitja hora
per a la PEN o la del modulador, i fins a 4 per la final de RF,
i per a la substitució d’algun condensador, podia ser
necessari fins i tot 6 hores, varis tècnics alhora..
El rendiment era excel·lent, el fet de tenir el consum de
filaments de 3 vàlvules en lloc de 17 ja era un dels
motius. Era el darrer transmissor muntat per la casa Marconi
en servei, doncs el que aquesta mateixa casa va muntar mes
tard a Sri Lanka sembla ser que es va cremar.
Al principi s’introduïa manualment la freqüència uns
minuts abans del canvi programat però des de 1996 era
controlat per un ordinador que enviava la freqüència i l’ordre
del canvi a la hora en punt menys un minut.
La majoría d'auquestes fotografies
de l'interior, no han estat agafades del transmissor, sino que
son escaneixades del llibre del Marconi, degut a no tenir
fotos "reals"
|
