L’ autor va ser director de Radio Liberty / Radio Free Europe a Pals
|
|
![]() |
![]() |
LA MORT DE PLATJA DE PALS? | |
RW
informe especial 01 març 2003 Els
Entusiastes de Radio Liberty es pregunten si el gegant mundial de
l’ona curta realment es
desmantellarà per
David L. Hollyer Un
diari espanyol d’àmbit nacional va informar recentment (març 2003)
que els governs d’Espanya i Estats Units havien arribat a un acord polític
per a la cancel·lació del contracte d’arrendament per mitjà del qual el
govern americà podria mantenir i operar les instal·lacions de
Radio Liberty a la Platja de Pals.
El
Senat espanyol ha aprovat una esmena per a desmantellar les antenes i
estructures que ocupen 1500 metres
a primera línia del mar a Pals. L’ajuntament de Pals va anunciar que
es declararia “zona verda” el 90 % del terreny..
El
destí de les instal·lacions històriques estava amb el dubte
El
servei rus Durant
més de 40 anys, els transmissors de l’ona curta de Radio Liberty a la
Platja de Pals, enmig de la Costa Brava, va bombardejar amb noticies i
informació en rus i altres idioma associats les 24 hores del dia als
oients en l’antiga Unió Soviètica. Els seus blancs incloïa la
majoria de l’Àsia Central amb el segon salt de les ones.
L’enginy
del més tard Coronel S.Y McGiffert, l’enginyer principal de Radio
Liberty, aproximadament a 100Km
al nord de Barcelona, es va seleccionar a finals dels 50 després que ell i
un equip d’enginyeria investigués molts quilòmetres a diverses
localitats al llarg del
litoral Mediterrani. Aquest lloc va ser escollit com el millor per
cobrir amb l’ona curta a la Unió Soviètica.
El
coronel buscava un lloc amb l’oceà al davant per a mantenir el màxim la reflexió de lo radiat per les
antenes. Va obtenir tot el que buscava a la
Platja de Pals. Ell
també va aconseguir 82 acres de terra, indiscutiblement el millor tall
de tot el litoral. El coronel tenia connexions poderoses amb Washington
que el van ajudar durant les negociacions per el lloguer del lloc a pesar
de les protestes dels que veien interessos turístics a la zona.
McGiffert
mai va fer les coses a mitges. Va contractar enginyers de les millors
empreses per el disseny i construcció d’antenes, torres i estructures
de reforç. Va treballar per obrir camí a les instal·lacions i va
construir l’edifici d'oficines / transmissors. Enginyers de
Continental Electrònics, ajudats per tècnics de la plantilla van començar
la construcció de quatre transmissors Continental Electrònics de 250
kW. Un independent transmissor de 100 kW Telefunken també va ser instal·lat. El
grup “A” i “C” van
ser els primers que es van construir i es van situar entre l’ edifici
de commutació (edifici J) i el mar. El grup “A”
i "C" les torres van ser construïdes per l’empresa Brown&Boveri. Entre les torres, de més de 100 metres auto
sustentades, es van construir les antenes radiants i el reflector. El
Grup “A” i “C” eren idèntiques i
les dos cobrien els 9, 11, 15 i 17 MHz. La configuració
consistia amb tres “bays” de quatre files cada un. Els canvis remots
permetien fer servir els elements superiors de l’antena, els baixos o
els dos simultàniament, amb el qual variava l’angle vertical per
sortir més “baix” i així aconseguir una major cobertura. Els
angles verticals es variaven segons l’hora del dia o nit, degut a les
variacions de l’alçada de la capa iònica, capa on es reflexa l’ona
curta. El disseny de tota l’estructura era elegant i innovador. Quan
vaig arribar a Platja de Pals a la tardor del 1961, les antenes del grup
“B”, a prop de
l’entrada estaven en construcció per l’empresa espanyola Miquel
Mateu. Aquestes eren per el funcionament a 6, 7, 11 y 15 MHz. Vaig
treballar a les antenes del grup “D”al final de la platja
que encara no havia començat perquè la zona per la seva instal·lació
era pantanosa. S’havia d’assecar durant un any abans de construir
els ciments. Nosaltres, els treballadors vàrem fer broma de
l’enginyer, el "Toby" Taylor, dèiem que ell estava
intentant assecar el Mediterrani. A
l’estació, en el centre del comandament d’àudio i la instal·lació
elèctrica interior avançava. Part de l’edifici es va centrar en
oficines i la resta a la instal·lació tècnica. Els serveis eren grans. En ells s’incloïa un bon restaurant, amb menjar subvencionat. Com la majoria dels treballadors no tenien automòbil, els autobusos els portaven al lloc des dels punts de recollida centralitzats a Palamós i Palafrugell, localitats properes on vivien la majoria dels treballadors espanyols.
En
el futur el treball es va completar amb la construcció de las torres
del grup “D”, construïdes per CIFA de Milà. Era el grup més alt,
169 metres.
Un parell de torres aguantaven els elements de l’antena, mentre l’altre
parell sustentava el reflector. L’estructura va ser dissenyada estratègicament
perquè l’antena i el reflector es tenssesin per un cable.
Sempre
que feia vent - i això era sovint, a la platja - la part davantera de
l’antena solia
“inflar-se”. Lligat al final dels cables hi havia un sistema molt
ben estudiat de contrapès a la base de les torres. Els reflectors varen
ser contrapesats igualment. Hi havia tres antenes en aquest grup. D1
operava a 7 MHz; D2 a 9 y 11 MHz; D3 treballava a 15 i 17 MHz. D1
consistia en quatre dipolos horitzontals apilats amb una pantalla
reflectora. D2 i D3 consistien en dos files amb vuit dipolos apilats. Jo
vaig deixar la Platja de Pals el 1964 per treballar a l’oficina principal
de Radio Liberty a Munic. Trenta-un anys després, a la primavera del
1995, em vaig recol·locar
des de la jubilació i vaig tornar a Platja de Pals a reemplaçar el
director ja jubilat. Era una assignació provisional de director. La infrastructura
de Radio
Liberty s’estava absorbint
per IBB, una agencia governamental que controla la Veu de Amèrica,
Radio Liberty i Radio Martí. La
meva permanència es va allargar sis mesos, temps en
que un equip de Washington va
entrar per retallar dràsticament la plantilla , es va acabar el transport
d’autobús i els menjars subvencionats. Va ser un procés per retallar
costos i personal molt dramàtic. Un
nou gerent de IBB va arribar i va agafar les obligacions de la direcció.
L’estació va continuar
en el servei fins el 25 de maig de 2001, quan el govern va acabar el
funcionament de Radio Liberty. La radiodifusió abruptament detinguda va
enviar a casa el personal en un instant.
IBB
va exigir que els seus oients de l’ona curta ara fessin servir la FM
local i el satèl·lit. Mentre
estic escrivint, alguns canvis han tingut lloc. El congrés americà ha
tingut segons pensaments sobre
la cancel·lació del contracte de l’arrendament i desmantellant
de Platja de Pals. A Radio Nacional, la emissora governamental
espanyola que ha passat a ser la propietària de les instal·lacions, se li demana la cancel·lació del desmantellant i es concedeixi permís
per reactivar les
transmissions amb destí a la població musulmana, probablement a l’Àsia
Central. Per
ara, cap decisió s’ha pres per permetre que això pogués passar. De
mentre, les poderoses forces polítiques catalanes es neguen fortament a
qualsevol cancel·lació. Per
ara el destí de les instal·lacions és dubtós. Aquells que
admiren el lloc, jo inclòs, odiaria veure la destrucció de tal valuosa
instal·lació. Si el govern americà pot
tornar a posar aquest lloc en funcionament i continuar la seva
guerra de paraules, els transmissors de Pals encara poden posar-se en
marxa i bombardejar amb les seves transmissions a una població
musulmana. El
resultat és incert i les apostes van d’aquí cap allà. |