L’ autor va ser  director de Radio Liberty / Radio Free Europe a Pals

RW informe especial 01 març 2003  (Traducció de l'original)

Els Entusiastes de Radio Liberty es pregunten si el gegant mundial de l’ona curta  realment es desmantellarà

per David L. Hollyer

Un diari espanyol d’àmbit nacional va informar recentment (març 2003) que els governs d’Espanya i Estats Units havien arribat a un acord polític per a la cancel·lació del contracte d’arrendament per mitjà del qual el govern americà podria mantenir i operar les instal·lacions de Radio Liberty a la Platja de Pals.  

El Senat espanyol ha aprovat una esmena per a desmantellar les antenes i estructures que ocupen 1500  metres a primera línia del mar a Pals. L’ajuntament de Pals va anunciar que es declararia “zona verda” el 90 % del terreny.. 

El destí de les instal·lacions històriques estava amb el dubte  .

El servei rus

Durant més de 40 anys, els transmissors de l’ona curta de Radio Liberty a la Platja de Pals, enmig de la Costa Brava, va bombardejar amb noticies i informació en rus i altres idioma associats les 24 hores del dia als oients en l’antiga Unió Soviètica. Els seus blancs incloïa la majoria de l’Àsia Central amb el segon salt de les ones.

L’enginy del més tard Coronel S.Y McGiffert, l’enginyer principal de Radio Liberty, aproximadament a 100Km  al nord de Barcelona, es va seleccionar a finals dels 50 després que ell i un equip d’enginyeria investigués molts quilòmetres a diverses localitats al  llarg del litoral Mediterrani. Aquest lloc va ser escollit com el millor per cobrir amb l’ona curta a la Unió Soviètica.  

El coronel buscava un lloc amb l’oceà al davant per  a mantenir el màxim la reflexió de lo radiat per les antenes. Va obtenir tot el que buscava a la  Platja de Pals.  

Ell també va aconseguir 82 acres de terra, indiscutiblement el millor tall de tot el litoral. El coronel tenia connexions poderoses amb Washington que el van ajudar durant les negociacions per el lloguer del lloc a pesar de les protestes dels que veien interessos turístics a la zona. 

McGiffert mai va fer les coses a mitges. Va contractar enginyers de les millors empreses per el disseny i construcció d’antenes, torres i estructures de reforç. Va treballar per obrir camí a les instal·lacions i va construir l’edifici d'oficines / transmissors. Enginyers de Continental Electrònics, ajudats per tècnics de la plantilla van començar la construcció de quatre transmissors Continental Electrònics de 250 kW. Un independent transmissor de 100 kW Telefunken també va ser instal·lat.

El grup “A” i  “C” van ser els primers que es van construir i es van situar entre l’ edifici de commutació (edifici J) i el mar. El grup “A”  i "C" les torres van ser construïdes per l’empresa Brown&Boveri. Entre les torres, de més de 100 metres auto sustentades, es van construir les antenes radiants i el reflector.

El Grup “A” i “C” eren idèntiques i  les dos cobrien els 9, 11, 15 i 17 MHz. La configuració consistia amb tres “bays” de quatre files cada un. Els canvis remots permetien fer servir els elements superiors de l’antena, els baixos o els dos simultàniament, amb el qual variava l’angle vertical per sortir més “baix” i així aconseguir una major cobertura. Els angles verticals es variaven segons l’hora del dia o nit, degut a les variacions de l’alçada de la capa iònica, capa on es reflexa l’ona curta. El disseny de tota l’estructura era elegant i innovador.

Quan vaig arribar a Platja de Pals a la tardor del 1961, les antenes del grup “B”,  a prop de l’entrada estaven en construcció per l’empresa espanyola Miquel Mateu. Aquestes eren per el funcionament a 6, 7, 11 y 15 MHz. Vaig treballar a les antenes del grup “D”al final de la platja  que encara no havia començat perquè la zona per la seva instal·lació era pantanosa. S’havia d’assecar durant un any abans de construir els ciments. Nosaltres, els treballadors vàrem fer broma de l’enginyer, el "Toby" Taylor, dèiem que ell estava intentant assecar el Mediterrani. 

A l’estació, en el centre del comandament d’àudio i la instal·lació elèctrica interior avançava. Part de l’edifici es va centrar en oficines i la resta a la instal·lació tècnica.

Els serveis eren grans. En ells s’incloïa un bon restaurant, amb menjar  subvencionat. Com la majoria dels treballadors no tenien automòbil, els autobusos els portaven al lloc des dels punts de recollida centralitzats a Palamós i Palafrugell, localitats properes  on  vivien la majoria dels treballadors espanyols. 

En el futur el treball es va completar amb la construcció de las torres del grup “D”, construïdes per CIFA de Milà. Era el grup més alt, 169 metres.

Un parell de torres aguantaven els elements de l’antena, mentre l’altre parell sustentava el reflector. L’estructura va ser dissenyada estratègicament perquè l’antena i el reflector es tenssesin per un cable.  

Sempre que feia vent - i això era sovint, a la platja - la part davantera de l’antena  solia “inflar-se”. Lligat al final dels cables hi havia un sistema molt ben estudiat de contrapès a la base de les torres. Els reflectors varen ser contrapesats igualment. Hi havia tres antenes en aquest grup. D1 operava a 7 MHz; D2 a 9 y 11 MHz; D3 treballava a 15 i 17 MHz. D1 consistia en quatre dipolos horitzontals apilats amb una pantalla reflectora. D2 i D3 consistien en dos files amb vuit dipolos apilats.

Jo vaig deixar la Platja de Pals el 1964 per treballar a l’oficina principal de Radio Liberty a Munic. Trenta-un anys després, a la primavera del 1995, em vaig  recol·locar des de la jubilació i vaig tornar a Platja de Pals a reemplaçar el director ja jubilat. Era una assignació provisional de director. La infrastructura de  Radio Liberty s’estava  absorbint per IBB, una agencia governamental que controla la Veu de Amèrica, Radio Liberty i Radio Martí.

La meva permanència es va allargar sis mesos, temps en  que un equip de Washington  va entrar per retallar dràsticament la plantilla , es va acabar el transport d’autobús i els menjars subvencionats. Va ser un procés per retallar costos i personal molt dramàtic.

Un nou gerent de IBB va arribar i va agafar les obligacions de la direcció. L’estació  va continuar en el servei fins el 25 de maig de 2001, quan el govern va acabar el funcionament de Radio Liberty. La radiodifusió abruptament detinguda va enviar a casa el personal en un instant. 

IBB va exigir que els seus oients de l’ona curta ara fessin servir la FM local i el satèl·lit. 

Mentre estic escrivint, alguns canvis han tingut lloc. El congrés americà ha tingut segons pensaments  sobre la cancel·lació del contracte de l’arrendament i desmantellant  de Platja de Pals. A Radio Nacional, la emissora governamental espanyola que ha passat a ser la propietària de les instal·lacions, se li demana la cancel·lació del desmantellant i es concedeixi permís per  reactivar les transmissions amb destí a la població musulmana, probablement a l’Àsia Central.

Per ara, cap decisió s’ha pres per permetre que això pogués passar. De mentre, les poderoses forces polítiques catalanes es neguen fortament a qualsevol cancel·lació.

Per ara el destí de les instal·lacions és dubtós. Aquells que admiren el lloc, jo inclòs, odiaria veure la destrucció de tal valuosa instal·lació. Si el govern americà pot  tornar a posar aquest lloc en funcionament i continuar la seva guerra de paraules, els transmissors de Pals encara poden posar-se en marxa i bombardejar amb les seves transmissions a una població musulmana.  

El resultat és incert i les apostes van d’aquí cap allà.