|
Entrevista a Vladimir Borachock, Ex-treballador de Ràdio Liberty de Pals |
 |
| Reportatge
realitzat per Isaac Issy 2019/04/17
El passat 9 d'abril, Vlad va complir 95 anys i l'intèrpret ucraïnès segueix fent la seva rutina diària amb bicicleta i tocant el seu característic violí. Pare de tres fills i amb cinc néts, Vladimir resideix a la Costa Brava i recorda amb afecte els seus anys daurats en l'Emissora. Ens citem a la botiga 'La meva Victorian' de Palamós, propietat de la néta d'un dels grans amics de Vlad al reemissor de la Platja de Pals, Ferenc Mányik.
El plaer és meu (somriu al costat d'una forta encaixada de mans). Bé, jo vaig arribar a Espanya l'any 1951. El 1944, vaig dir a la meva mare que me n'anava de casa durant tres dies per fer un curs, però al veure la situació del meu país no podia tornar i llavors em vaig anar a Alemanya. Estant aquí, hi havia molts ucraïnesos i tots triaven anar als Estats Units, però jo vaig decidir acabar els meus estudis a Espanya. Podia anar a Amèrica, però quan estava a Munic em va sorgir la possibilitat de venir a Espanya per acabar la meva carrera de romàniques. Llavors, a Madrid vaig veure l'oferta de Ràdio Liberty que buscaven traductors per al seu centre emissor a Espanya. Em van citar en un hotel i després d'una prova em van seleccionar. Va ser l'inici de la meva història en l'emissora de Pals.
Vaig estar de l'any 1961 al 1989. Es dóna la casualitat que el mateix dia en què va caure el teló d'acer va ser el de la meva jubilació. La seva funció en l'Emissora era la d'intèrpret. Si, jo traduïa 6 idiomes. Les traduccions eren perquè el govern espanyol sabés tot el que s'emetia, especialment si es parlava d'Espanya, és clar. Tots els programes venien gravats en cintes des de Munic en 17 idiomes. A la sala Ampex de Pals havia els reproductors per a les cintes. Algunes vegades es van gravar les cintes per telèfon a Barcelona, també teníem un estudi de gravació per si no arribaven les cintes a temps amb la programació. En l'última època, tot es feia per satèl·lit. Emetíem programes de cultura, música, poesia, hi havia molt contingut meravellós.
Sí senyor, així és, correcte! Des Pals emetíem amb més d'un milió de watts dels transmissors, cosa que ningú mai va aconseguir en el món. L'emissió queia amb molta força sobre Moscou i era impossible interferir, ens escoltaven milions de persones, per a això comptàvem amb diversos transmissors de 250 quilowatts, aquella era una cosa tècnicament extraordinària.
Europa depenia llavors econòmicament d'Estats Units, i per transmetre un missatge d'alliberament cap als països de l'Est que patien opressió, van decidir crear el nom de Ràdio Europa Lliure com un missatge esperançador dirigit a tots aquests pobles. Com mantenia el contacte amb la seva família des d'Espanya? Era molt difícil en aquells moments, però li dic que els meus germans escoltaven Ràdio Liberty de Pals amagats en els boscos de la nostra ciutat a Ucraïna. Vaig trigar 48 anys a tornar al meu país des d'aquell dia que vaig dir a la meva mare que m'anava per tres dies.
Hi havia socialment condicions molt bones a nivell de vida. En el meu cas concret tenia 'mitjà bon sou', jo traduïa sis idiomes. Els tècnics si guanyaven més diners. Però el més important per a mi era que féssim arribar el missatge d'esperança a la gent que estava a l'URSS.
Per descomptat. L'Emissora de Pals va ajudar a enderrocar el mur de Berlín. Repeteixo, el més important per als que aquí estàvem era que els nostres missatges arribessin dient la veritat, si hi havia un fracàs en qualsevol lloc del món ho havíem de explicar, encara fes mal. Es va complir amb un deure de caràcter universal, vam donar l'esperança als pobles que patien. Ràdio Liberty de Pals va ser qui va mantenir informat a Gorbatxov el 1991 durant la seva retenció a Crimea quan els comunistes van intentar el cop d'Estat.
Un prodigi d'il·lusions realitzades i de la destinació on he experimentat la llibertat de compartir la meva vida amb els que jo he estimat. A Pals he gaudit i he estat molt feliç, ha estat com un somni fet realitat. Quin record té dels seus companys? Molt bo, quan ens trobem ens abracem i recordem moments. Ràdio Liberty de Pals era una família, hi havia molta convivència entre tots els companys, allà teníem menjars i el que necessitéssim les 24 hores del dia. Hi havia tres torns i mai ens faltava de res, ens ajudàvem entre tots, fossin companys de transmissors o de cuina, també teníem una biblioteca, fèiem activitats durant el Nadal, érem una gran família.
Si, per motius polítics. Des que va morir Franco sempre es va dir el tancament de l'estació, fins i tot vam emetre durant uns anys amb la concessió dels terrenys ja expirat fins que es va renovar, però la realitat és que va estar oberta fins que un dia els americans van decidir tancar-la de la nit al matí. Per a mi aquesta decisió va ser un error.
Si, ho recordo perfectament, aquelles antenes eren un tresor, vam plorar tots els que érem allà, va ser un dia molt trist, no hi ha paraules. Vaig tocar el meu violí al camp d'antenes per acomiadar-me uns dies abans de la demolició, va ser molt emocionant. Aquestes antenes s'haurien d'haver conservat per als turistes i per a estudis, eren un tresor (Vlad s'emociona, es toca el pit i es posa a plorar recordant aquell moment).
Sí, moltíssima. Per a mi l'Emissora de la Platja de Pals és una estrella mundial dins dels esdeveniments de l'era moderna.
Totalment. Havien d'haver conservat tot el que hi havia, va ser l'esperança per a milions de persones durant els anys de la Guerra Freda. És inexplicable com s'ha pogut destruir aquest lloc tan màgic. M'agradaria que en un futur se li dediqués un espai perquè no quedés en l'oblit la tasca que aquí vam fer.
M'ha fet molta il·lusió aquesta estona tan agradable, et felicito per tota la gran tasca que feu amb el museu virtual de Ràdio Liberty de Pals i per donar a conèixer la seva meravellosa història, envio una salutació a tots els seguidors. Seguiu així i endavant (Ens donem una abraçada amb un altre fort encaixada de mans i ens vam acomiadar).
|