Quan als filaments de les vàlvules se'ls aplicava tensió, aquesta no era la de treball, sinó una inferior durant uns segons a través d'unes resistències, les quals es "pontejaven" amb uns contactors als pocs segons, un per a cada transmissor. Si qualsevol d'aquests contactors fallava, llavors es podia "pontejar" manualment per a cadascun dels transmissors amb el corresponent d'aquests commutadors.