Introduction

Amb el so en rus amb què començaven la majoria de programes des de l'emissora de Pals, comença també aquest homenatge pòstum a la millor emissora de la xarxa de Radio Liberty al món sencer. Feia servir l'amplitud modulada (concretament l'ona curta) per a fer arribar els missatges d'esperança i llibertat a l'altra banda del Teló d'Acer. Durant molts anys, i des dels seus inicis, va ser la més potent del món, però malauradament i per raons polítiques i d'enveges el dia 25 de maig del 2001 a les 10:00 va cessar en les seves emissions. Es tractava d’una emissora amb sis transmissors d’ona curta de 250KW cada un, i el seu objectiu principal era Rússia i els seus països satèl·lits. Mikhaïl Gorbatxov va reconèixer que durant el cop d'estat, el 18 d'agost de 1991, mentre estava tancat en una cambra va aconseguir estar connectat al món exterior mitjançant una ràdio del personal de servei i estar informat del que passava al seu país a través de les emissions de radio Liberty de Pals.

Canalparadís.net ha rodat un documental sobre Radio Liberty, i especialment sobre el centre emissor de Pals. Ja ha estat emès a Espanya, a Catalunya per C33 i per tota Espanya a traves del Canal Historia.

La idea de construir una emissora en aquest paratge va néixer l’any 1955 quan L’American Committee for Liberation (AMCOMLIB) va fer diversos i exhaustius estudis en diferents indrets i països. El motiu d'escollir la Platja de Pals, localitzat a Girona, coordenades geogràfiques 41º 59' Nord, 3º 12' Est, va ser considerant diversos factors, entre ells el terreny, on tot era sorrals de matolls baixos, amb pocs pins i lluny de qualsevol àrea habitada, molt afavorit tècnicament pel fet d'estar davant del mar i que serviria de reflex de les ones radiades, augmentant molt l'energia emesa. El 1958 els americans van comprar els aproximadament 333.500 m2 de terreny, segons l'escriptura del 15/03/1958, per7.673.073 pessetes (46.116,10 €) de l’època posant-ho a nom de l’estat espanyol, que era el propietari dels terrenys a partir de llavors, i cobrava en concepte de lloguer 285.000 dollars anyals. Jo he calculat que ara, els 7,6 millions de la compra serien uns 657.000.000 pessetes, 3.948.649 €, per un bosc. El 1958 es van començar a construir camins i a fer els primers fonaments així com la carretera, per finalment el 23 de març de 1959, a les 3:05 del matí, haver-hi la primera emissió amb el transmissor Telefunken (separat amb una lona per no estar l’edifici acabat). L'electricitat era produïda amb un motor diésel i la antena emissora era una ròmbica provisional. El dia 22 de març del 2006, a les 15:56 es va destruir el camp d'antenes. Mancaven justament 11 hores i 51 minuts pel 47è aniversari de la primera emissió

Els americans coneixen aquest tipus d'estacions emissores com “les ràdios”. Hi ha moltes emissores d’aquesta mena repartides per tot el món. A Portugal en trobàvem dues, a Alemanya n’hi havia tres, a Grècia, a Marroc i moltes altres. Aquestes que he anomenat emeten cap a Rússia, però cap assoleix la cobertura que donava la “nostra”. El lloc era estratègicament insuperable, senzillament el millor de tots els que havien estudiat els enginyers. Les altres repartides per tot el món emeten per a la Xina, Àfrica, Països àrabs... La guerra freda va ser el motiu de l’aparició d’aquestes emissores. RL dispara informació a diferència de la guerra “calenta” que dispara una altra classe “d’informació” més destructiva. Hi havia molts rumors des que es va construir: que si a baix hi havia míssils, avions, que si hi passaves per davant et podies morir, que s’enviaven missatges xifrats ... fins i tot van arribar a dir que una persona que sabia molts de secrets sobre l'emissora el van agafar i li van fer prendre unes pastilles per esborrar-li la memòria i que quedés "tonto" ... Òbviament eren falses. El que fa referència a la informació ho ignoro, però es una possibilitat, doncs els “promotors” de la emissora va ser la CIA.

El primer nom que va tenir era AMCOMLIB, (American Committe for Liberation from Bolchevism),després va ser Radio Liberty, per passar posteriorment a anomenar-se Radio Free Europe/Radio Liberty (Radio Europa lliure / Radio Llibertat). Finalment, el novembre del 1995 va ser IBB/VOA, oficina internacionalde radiodifusió / Veu d’Amèrica. Amb la caiguda del mur de Berlín, l'arribada de Gorbatchov i de la llibertat, es va qüestionar la seva existència, doncs des d'aleshores es van començar a instal·lar emissores d' FM i ona mitja a l’interior del propi país. Les mateixes emissores que havien interferit per a evitar que Radio Liberty arribés als ciutadans russos, ara emetien els programes americans. En data d'octubre del 2002 van aparèixer en alguns diaris que Rússia estaba tancant aquestes emissores locals que emetien programes de la VOA, i el Juny del 2003 van tancar també la darrera emissora de TV privada rusa. En data del 31 desembre 2015, Rússia ha fet tancar qualsevol emissora estrangera, emissions de Radio Liberty inclosses

La Veu d'Amèrica (VOA) és una organització que forma part del govern dels EUA, mentre que Ràdio Europa Lliure-Radio Liberty (RFE / RL) és una organització privada finançada i subvencionada pel Congrés dels Estats Units. Potser perquè el finançament de l'operació de les dues xarxes prové de la mateixa "olla", RFE / RL i VOA es presenten com a rivals. Ells lluiten pels mateixos diners i per les mateixes audiències de difusió. Un cop més, potser pel fet que la VOA ha tingut llaços més estrets amb el seu govern i la seva burocràcia, sembla VOA està guanyant la batalla de la supremacia de radiodifusió EUA Primer el BBG / IBB (abans VOA) va tancar dos (2) RFE / RL estacions d'ona curta a Portugal, seguit poc després per l'estació espanyola a Pals. El següent en la seva llista van ser la del Marroc, Grècia (totes dues de VOA) i altres, una per una van ser tancades. El 2007 es va conèixer una llista d'emissores amb l'ull sobre

Un exdirector ja retirat, va enviar aquesta carta al president Bush, detallant molt bé de la superioritat tècnica de la nostra emissora, però sembla que l'estació ja no tenia interès per al Govern dels EUA.

- Si algú identifica una fotografía com a seva, i no apareix el "cedit per", no dubtin en comunicar-ho.

- Ex-companys i altres persones han col·laborat aportant la majoriade les fotografies, suggeriments, idees i millores.

- Les fotografies estan molt comprimides per a reduir-ne el seu pes que fa que es tradueixi en una pèrdua de qualitat.